"La tecnologia WiMAX serà la base de les Xarxes Metropolitanes d'accés a Internet, servirà de suport per a facilitar les connexions en zones rurals, i s'utilitzarà en el món empresarial per a implementar les comunicacions internes. A més, la seua popularització suposarà l'envol definitiu d'altres tecnologies, com VoIP (telefonades de veu sobre el protocol IP)."
Este ha sigut el titular de moltes pàgines web durant els últims cinc anys. Però realment ha funcionat la proposta?. Caldría enumerar alguns dels avantatges i inconvenients del sistema esmentat.
WiMAX està dissenyat com una alternativa wíreless a l'accés de banda ampla DSL i cable, i una forma de connectar nodes WiFi en una xarxa d'àrea metropolitana (MAN). Les seues sigles en anglès vénen a dir “Worldwide Interoperability for Microwave Access” o Interoperabilitad mundial d'accés per microones. Podem també definir-lo com un sistema de comunicació digital, també conegut com IEEE 802.16.
WiMAX pot proveir d'accés de banda ampla Wíreless de fins a 50 quilòmetres. Si ho comparem amb el protocol Wíreless 802.11, el qual està limitat en la majoria de les ocasions a uns 100 Metres, ens adonem de la gran diferència que separa estes dos tecnologies sense fil. De fet se sol anomenar a WiMAX com “WiFi amb esteroides”.
Alguns dels avantatges de WiMAX :
Pot donar cobertura a una àrea prou extensa i la instal·lació de les antenes per a transmetre i rebre, formant estacions base, són senzilles i ràpides d'instal·lar. Açò ho fa adequat per a donar comunicació en ciutats senceres, podent formar una MAN, en compte d'una àrea de xarxa local com pot proporcionar WiFi.
WiMAX té una velocitat de transmissió major que la de WiFi, i depenent de l'ample de banda disponible, pot produir transmissions de fins a 70 MB comparat amb els 54 MB que pot proporcionar WiFi.
Pot ser simètric la qual cosa significa que pot proporcionar un flux de dades semblants tant de pujada com de baixada.
Les antenes de WiMAX operen a una freqüència de fins a 60 MHz. Un detall a tindre en compte és que les antenes no han d'estar directament alineades amb els seus clients.
WiMAX està pensat per a construir una infraestructura de xarxa quan l'entorn o distància no és favorable per a una xarxa cablejada. És una alternativa més ràpida i barata que caldre instal·lar cables.
Sens dubte, la implantació de WiFi aporta als usuaris de les xarxes de comunicacions el valor de la mobilitat que permet estar connectat sense dependre d'un cable físic.
En els nostres dies, la necessitat d'estar connectat ja no es qüestiona i WiFi respon a les exigències d'esta connexió amb les millors expectatives, sempre que la cobertura i la qualitat de la xarxa siga òptima.
No obstant, a ningú se li ocorreria pensar que amb un telèfon sense fil estàndard podria desplaçar-se per una ciutat sense perdre la comunicació amb la base; d'esta mateixa forma, WiFi ha sigut dissenyat per a facilitar la comunicació entre els Access Point i l'equip d'usuari en un entorn de 10-100 metres, ESTE ÉS EL PRIMER FACTOR D'ERROR A L'HORA DE REALITZAR LA MAJORIA DELS PROJECTES DE WIFI MUNICIPALS.
De fet hi ha centenars de projectes WiFi municipals en els quals s'han desplegat 10 Access Point, per a donar cobertura a 500.000/800.000 metres quadrats, implantant antenes de molt alta ganancia, este tipus de projecte oferia “aparentment bona cobertura” però en la practica, la comunicació entre l'usuari i l'Access Point resulta impossible (efecte “Node Ocult”; efecte pel qual el receptor pot escoltar dos transmissors, però estos no es poden escoltar entre si).
Al tractar-se de “Banda Lliure” i pretendre donar accessos a usuaris amb la seua pròpia targeta WiFi, els equips d'usuaris (ordinadors), han de comptar amb comunicació “bidireccional” amb els Access Point. Per a poder interactuar amb la xarxa esta condició només pot complir-se per mitjà del desplegament d'alta densitat de cobertura (80/90% de cobertura).
Açò suposa implantar un Access Point cada 5.000/10.000 metres quadrats!
Però siguem realistes NO ES POT OMPLIR D'ANTENES WIMAX, ELS TERRATS DE TOTA UNA CIUTAT, PER A PODER CONNECTAR TOTS ELS ACCESS POINT, EN UN DESPLEGAMENT D'ALTA DENSITAT DE COBERTURA.
Si l'abast del projecte és oferir alta densitat de cobertura de forma uniforme, en la ciutat, la implantació de les antenes per a connecten els Access Point, representa un problema de difícil solució, sobretot quan es parla de projectes de 100/150 Access Point.
I és per açò que un dels grans inconvenients de la tecnologia de Radioenllaços (WiMAX), a l'hora de realitzar el Backhaul per a un projecte WiFi, és la necessitat de comptar amb “línia vista” entre les antenes que constituïxen l'enllaç, açò en la pràctica suposa la necessitat de col·locar les antenes de Backhaul sobre mastelers d'una alçada considerable, bé sobre mobiliari, o sobre els terrats dels edificis confrontants, comptant amb el beneplàcit de la comunitat de veïns.
La tècnica que utilitzen els operadors de telefonia mòbil en el 100% de les seues antenes urbanes amb la finalitat d'evitar la implantació d'antenes troncals en entorns urbans és per mitjà de la connexió dels Access Point amb Backhaul de Coure Ethernet.
Per això també és una solució la creació d'una xarxa MAN BUCLE, de forma que és possible eliminar el 100% de l'impacte de la instal·lació dels enllaços i/o Antenes en el Backhaul.
En resum, les prestacions de la xarxa WiFi basada en MAN BUCLE comparat amb WiMAX a més de l'impacte visual, la utilització de Backhaul WiMAX suposa la infrautilització de l'espectre de canals 802.11 A, B i G, pel fet que WiMAX utilitza el mateix espectre de freqüència que el WiFi 802.11 A. Açò suposa una gran limitació a l'hora de facilitar l'accessos dels usuaris a la xarxa, pel fet que l'accés als usuaris es limita pràcticament a l'accés en la banda 2,4Ghz, renunciant a la practica totalitat de l'ús del la banda 5,4Ghz, que actualment és la que esta menys saturada i oferix una àmplia disponibilitat dels canals nets per a oferir una excel·lent qualitat d'accessos als usuaris a la xarxa.
Este ha sigut el titular de moltes pàgines web durant els últims cinc anys. Però realment ha funcionat la proposta?. Caldría enumerar alguns dels avantatges i inconvenients del sistema esmentat.
WiMAX està dissenyat com una alternativa wíreless a l'accés de banda ampla DSL i cable, i una forma de connectar nodes WiFi en una xarxa d'àrea metropolitana (MAN). Les seues sigles en anglès vénen a dir “Worldwide Interoperability for Microwave Access” o Interoperabilitad mundial d'accés per microones. Podem també definir-lo com un sistema de comunicació digital, també conegut com IEEE 802.16.
WiMAX pot proveir d'accés de banda ampla Wíreless de fins a 50 quilòmetres. Si ho comparem amb el protocol Wíreless 802.11, el qual està limitat en la majoria de les ocasions a uns 100 Metres, ens adonem de la gran diferència que separa estes dos tecnologies sense fil. De fet se sol anomenar a WiMAX com “WiFi amb esteroides”.
Alguns dels avantatges de WiMAX :
Pot donar cobertura a una àrea prou extensa i la instal·lació de les antenes per a transmetre i rebre, formant estacions base, són senzilles i ràpides d'instal·lar. Açò ho fa adequat per a donar comunicació en ciutats senceres, podent formar una MAN, en compte d'una àrea de xarxa local com pot proporcionar WiFi.
WiMAX té una velocitat de transmissió major que la de WiFi, i depenent de l'ample de banda disponible, pot produir transmissions de fins a 70 MB comparat amb els 54 MB que pot proporcionar WiFi.
Pot ser simètric la qual cosa significa que pot proporcionar un flux de dades semblants tant de pujada com de baixada.
Les antenes de WiMAX operen a una freqüència de fins a 60 MHz. Un detall a tindre en compte és que les antenes no han d'estar directament alineades amb els seus clients.
WiMAX està pensat per a construir una infraestructura de xarxa quan l'entorn o distància no és favorable per a una xarxa cablejada. És una alternativa més ràpida i barata que caldre instal·lar cables.
Sens dubte, la implantació de WiFi aporta als usuaris de les xarxes de comunicacions el valor de la mobilitat que permet estar connectat sense dependre d'un cable físic.
En els nostres dies, la necessitat d'estar connectat ja no es qüestiona i WiFi respon a les exigències d'esta connexió amb les millors expectatives, sempre que la cobertura i la qualitat de la xarxa siga òptima.
No obstant, a ningú se li ocorreria pensar que amb un telèfon sense fil estàndard podria desplaçar-se per una ciutat sense perdre la comunicació amb la base; d'esta mateixa forma, WiFi ha sigut dissenyat per a facilitar la comunicació entre els Access Point i l'equip d'usuari en un entorn de 10-100 metres, ESTE ÉS EL PRIMER FACTOR D'ERROR A L'HORA DE REALITZAR LA MAJORIA DELS PROJECTES DE WIFI MUNICIPALS.
De fet hi ha centenars de projectes WiFi municipals en els quals s'han desplegat 10 Access Point, per a donar cobertura a 500.000/800.000 metres quadrats, implantant antenes de molt alta ganancia, este tipus de projecte oferia “aparentment bona cobertura” però en la practica, la comunicació entre l'usuari i l'Access Point resulta impossible (efecte “Node Ocult”; efecte pel qual el receptor pot escoltar dos transmissors, però estos no es poden escoltar entre si).
Al tractar-se de “Banda Lliure” i pretendre donar accessos a usuaris amb la seua pròpia targeta WiFi, els equips d'usuaris (ordinadors), han de comptar amb comunicació “bidireccional” amb els Access Point. Per a poder interactuar amb la xarxa esta condició només pot complir-se per mitjà del desplegament d'alta densitat de cobertura (80/90% de cobertura).
Açò suposa implantar un Access Point cada 5.000/10.000 metres quadrats!
Però siguem realistes NO ES POT OMPLIR D'ANTENES WIMAX, ELS TERRATS DE TOTA UNA CIUTAT, PER A PODER CONNECTAR TOTS ELS ACCESS POINT, EN UN DESPLEGAMENT D'ALTA DENSITAT DE COBERTURA.
Si l'abast del projecte és oferir alta densitat de cobertura de forma uniforme, en la ciutat, la implantació de les antenes per a connecten els Access Point, representa un problema de difícil solució, sobretot quan es parla de projectes de 100/150 Access Point.
I és per açò que un dels grans inconvenients de la tecnologia de Radioenllaços (WiMAX), a l'hora de realitzar el Backhaul per a un projecte WiFi, és la necessitat de comptar amb “línia vista” entre les antenes que constituïxen l'enllaç, açò en la pràctica suposa la necessitat de col·locar les antenes de Backhaul sobre mastelers d'una alçada considerable, bé sobre mobiliari, o sobre els terrats dels edificis confrontants, comptant amb el beneplàcit de la comunitat de veïns.
La tècnica que utilitzen els operadors de telefonia mòbil en el 100% de les seues antenes urbanes amb la finalitat d'evitar la implantació d'antenes troncals en entorns urbans és per mitjà de la connexió dels Access Point amb Backhaul de Coure Ethernet.
Per això també és una solució la creació d'una xarxa MAN BUCLE, de forma que és possible eliminar el 100% de l'impacte de la instal·lació dels enllaços i/o Antenes en el Backhaul.
En resum, les prestacions de la xarxa WiFi basada en MAN BUCLE comparat amb WiMAX a més de l'impacte visual, la utilització de Backhaul WiMAX suposa la infrautilització de l'espectre de canals 802.11 A, B i G, pel fet que WiMAX utilitza el mateix espectre de freqüència que el WiFi 802.11 A. Açò suposa una gran limitació a l'hora de facilitar l'accessos dels usuaris a la xarxa, pel fet que l'accés als usuaris es limita pràcticament a l'accés en la banda 2,4Ghz, renunciant a la practica totalitat de l'ús del la banda 5,4Ghz, que actualment és la que esta menys saturada i oferix una àmplia disponibilitat dels canals nets per a oferir una excel·lent qualitat d'accessos als usuaris a la xarxa.
