dimarts, 9 d’agost del 2011

Tècniques ‘pirates’ de posicionament en cercadors web.



Fa temps que em vaig interessar per les tècniques de posicionament en la web (SEO, Search Engine Optimization). Semblaven tècniques fabuloses per guanyar posicions entre els millors cercadors de la xarxa, però sembla que junt a estes tècniques existeixen altres pràctiques totalment il•legals i enganyoses.

Aquest article, recollit d’una empresa de SEO ja desapareguda, “Acctiva”, ens ajudarà a conèixer les tècniques fraudulentes empleades pels pirates.

El SEO o optimització per a cercadors està últimament incrementant la seva presència a Espanya. Consisteix a optimitzar la part tècnica i de continguts d'un lloc web per a millorar el seu posicionament en cercadors i incrementar així el nombre de visites de clients i vendes.

Si es fa adequadament és molt efectiu i les empreses són cada vegada més conscients d'això. En conseqüència la demanda per a aquest tipus de serveis no cessa de créixer.

El problema en aquest moment a Espanya és que la demanda és alta i l'oferta de professionals qualificats capaços de desenvolupar aquesta tasca és molt escassa. Desprès de realitzar un seguiment de l'evolució d'aquest mercat i de nombroses empreses que ofereixen serveis de posicionament en cercadors, el resultat ha estat preocupant: més del 90% de les empreses analitzades utilitzen tècniques prohibides pels cercadors (estudi realitzat per l'empresa Acctiva).

En aquest país d’espavilats són nombroses les empreses que asseguren que són capaces de dur una web als primers llocs de Google, per exemple, però que ho fan gràcies a pràctiques fraudulentes que poden suposar l'eliminació del domini de l'empresa client de Google per a sempre. Aquestes pràctiques ja són reconegudes com delicte en alguns països (a EEUU per exemple).

Aquest informe explica quines tècniques utilitzen aquests pirates i dóna alguns consells als amos de portals perquè no caiguin en aquestes perilloses pràctiques que poden acabar amb l'eliminació del seu domini web dels cercadors.



1. Frau: En què consisteix l’spam?

El funcionament dels cercadors com Google és complex, però pot resumir-se de la següent manera:

• Utilitzen robots que naveguen per Internet constantment a la recerca de contingut.
• Classifiquen aquest contingut i ho lliuren als usuaris que fan recerques.
• Això es realitza seguint certes regles que garanteixen la rellevància de dites resultades.

Aquest últim punt és el més important per als cercadors; la rellevància. Que un usuari utilitzi, per exemple, Google en lloc de Yahoo depèn en última instància que trobi el que busca. Si un usuari va a un cercador i els resultats que se li ofereixen no concorden amb el que està buscant possiblement escollirà altre cercador en el futur.

La majoria de les persones associa el terme spam a aquests milers de correus no desitjats que tots rebem. El terme spam aplicat a cercadors consisteix a utilitzar tècniques per a intentar ‘enganyar’ als cercadors, fent-los creure que una pàgina web conté un contingut distint al que realment conté. Això es fa per a intentar augmentar la rellevància en el cercador i, en conseqüència, aparèixer més amunt en els resultats.

Exemple: Portal de venda de programari de gestió

A efectes il•lustratius es pot posar l'exemple d'un portal que ven programari de gestió. El seu objectiu és aparèixer el més amunt possible en les recerques per a paraules clau del tipus ‘programari de gestió’. Per a això, entre altres coses, tenen contingut explicatiu sobre el que fa el seu programari i sobre gestió en general. Amb això esperen aparèixer bé posicionats en els resultats dels cercadors, però a l'hora de la veritat es troben amb que apareixen molt baix. Per a solucionar-ho recorren a un especialista en SEO.

Aquest professional té la possibilitat de fer les coses bé, analitzant el portal del seu client i de la competència, millorant la part tècnica, afegint contingut de qualitat i aconseguint enllaços rellevants. O bé fer les coses mal i utilitzar tècniques d’spam.

Una de les variables que estudien els cercadors és l'aparició en el text d'una pàgina de la paraula buscada. Si es vol posicionar el portal per a les paraules clau ‘programari de gestió’ la solució correcta seria, a més d'altres tècniques, una adequada utilització de les paraules clau en text, enllaços i restants elements de la pàgina web.

Suposem que la pàgina web de l'empresa de programari conté el següent text:

“El nostre programari de gestió és únic en el mercat. Duem en aquest sector més de 20 anys i més de 200 clients satisfets ens avalen.”

A causa de l'altíssima competència que existeix per a recerques amb els termes ‘programari de gestió’ un dels trucs utilitzats per les empreses que intenten ‘enganyar’ als cercadors és repetir aquestes paraules clau el màxim possible, intentant superar a la competència, amb textos del tipus:

“El nostre programari de gestió és únic en el mercat programari de gestió. Duem programari de gestió en aquest sector programari de gestió més de 20 anys i programari de gestió més de 200 clients programari de gestió satisfets ens avalen programari de gestió.”

Per descomptat, aquest és un text que no es pot mostrar a l'usuari final. Tampoc funciona ja massa bé, perquè que els algorismes d'indexació dels cercadors troben sospitosa una densitat tan alta, dintre d'un text, de les paraules clau.

2. Tipus d’Spam

Els ‘pirates’ del posicionament utilitzen trucs que permeten mostrar el text recarregat de paraules clau als cercadors i el text normal a la resta dels usuaris. Les tècniques més habituals per a realitzar aquesta maniobra són les següents:

Cloaking, text ocult, i Doorway pages o pagines porta.

- Cloaking.

Un dels sistemes més habituals per a mostrar continguts diferenciats als cercadors i als usuaris és el qual es coneix en anglès com ‘cloaking’. Consisteix a detectar si el visitant del lloc web és un cercador o un usuari normal. Si es detecta que és un cercador se li ofereix un contingut especialment dissenyat per aquest, i en cas contrari li ofereix el contingut normal.

Hi ha diverses formes de fer això, algunes molt senzilles, altres més complexes. Una manera senzilla és detectar l'agent amb el qual s'identifica el visitant (tipus de navegador, robot d'un cercador, etc.). És un mètode molt fàcil de detectar per qualsevol usuari i, en conseqüència, molt poc utilitzat. Els sistemes més elaborats treballen detectant l'adreça IP de procedència del visitant. Si es detecta que l’ IP pertany al robot d'un cercador se li ofereix un contingut i, en cas contrari, altre.


El funcionament dels sistemes de detecció de l’IP depenen d'actualitzar constantment (diverses vegades al dia) la llista d'adreces IP utilitzades pels robots dels cercadors. Una petita fallada pot suposar la detecció del frau i l'ésser eliminat de l'índex dels cercadors per a sempre.


- Enllaços o Text ocult.

Altra manera d'intentar enganyar als cercadors és utilitzar text invisible als usuaris, però indexable pels robots. L'objectiu és el mateix que en els altres casos: enganyar als cercadors fent-los creure que la pàgina conté un contingut distint al que veurà l'usuari final i millorar el posicionament. Per a això es poden utilitzar diverses tècniques, des de text amb el mateix color del fons fins a programació javascript.


- Doorway pages – Pàgines ‘porta’.

Aquesta tècnica consisteix a utilitzar una pàgina d'entrada carregada de termes clau i optimitzada per als cercadors. Aquesta pàgina pot estar en el domini del client o en altre domini diferent. Els cercadors indexen aquesta pàgina com si es tractés d'una pàgina normal, però és una pàgina dissenyada perquè els usuaris no la vegin. A l'entrar són redirigits a altra pàgina. Hi ha molts casos en els quals aquest truc no funciona, per exemple si es navega amb javascript desactivat es podrà entrar en la falsa portada i veure tots els enllaços ocults.

És una tècnica utilitzada habitualment pels professionals poc escrupolosos no només per a intentar enganyar als cercadors, si no també per a enganyar als clients.

Google adverteix expressament d'aquestes pràctiques en el seu lloc web:

http://www.google.es/intl/es/webmasters/seo.html

Un tipus de pràctica fraudulenta habitual és la creació de dominis "ombra" que envien usuaris a un lloc mitjançant redireccionaments enganyosos. Aquesta classe de domini freqüentment serà propietat del SEO que diu estar treballant en benefici del client. No obstant això, si la relació es deteriora, el SEO podria apuntar el domini a un lloc distint, o fins i tot al domini d'un competidor. En aquest cas, el client haurà pagat per desenvolupar un lloc de la propietat exclusiva del SEO.

Altra pràctica il•lícita és la col•locació de les “pàgines porta” carregades amb paraules clau en algun lloc del lloc Web del client. El SEO promet que aquest procés farà que la pàgina sigui més rellevant per a un major nombre de consultes. Aquesta declaració és completament falsa, ja que les pàgines individuals rarament són rellevants per a una àmplia gamma de paraules clau. No obstant, encara més insidiós és que aquestes “pàgines porta” sovint contenen vincles ocults que apunten també als altres clients del SEO. Aquest tipus de pàgines redueix la popularitat del vincle d'un lloc i la redirecciona al SEO i els seus altres clients, entre els quals es poden incloure llocs de la competència, llocs amb contingut indesitjable o il•legal.

Si està treballant amb una empresa que li posiciona en un cercador mitjançant una fulla externa al seu domini, ja ha caigut en mans dels pirates.


3. Spam: Per què ho prohibeixen els cercadors? – Riscos

El gran objectiu dels cercadors és oferir contingut rellevant als seus usuaris. Els robots indexen els llocs web i, sobre la base del contingut que troben, ofereixen aquests llocs web en els seus resultats.

El problema del ‘spamming’ és que el contingut indexat pels cercadors i el qual es mostra a l'usuari final pot ser totalment distint. Els cercadors no tenen cap control sobre el contingut que l'usuari final trobarà en aquests llocs web i, en conseqüència, cap manera de garantir la rellevància dels resultats.
Per tant tots els cercadors prohibeixen expressament la utilització de qualsevol tècnica qualificada com spam.

Si un cercador detecta que un lloc web utilitza qualsevol tipus d’spam, aquest lloc web és expulsat automàticament dels índexs de resultats i queda bloquejat per al futur. Les conseqüències d'això per a una pàgina personal són dolentes, però sempre queda l'opció de comprar altre domini i començar de zero. En canvi per a un negoci que ha invertit a promocionar un domini i té una imatge de marca que protegir les conseqüències són catastròfiques.

Les neteges dels índexs dels cercadors són un procés més del seu funcionament continu. Encara que, de tant en tant, es realitza una neteja a gran escala.


Google ho adverteix clarament en:

http://www.google.es/intl/es/webmasters/guidelines.html

‘Encara que decideixi no implementar cap d'aquests suggeriments, li recomanem encaridament prestar especial atenció a les "Directrius de qualitat", que descriuen algunes de les pràctiques il•lícites que poden dur a l'eliminació completa d'un lloc de l'índex de Google. Una vegada que un lloc s'ha eliminat, no apareixerà en els resultats de Google.com ni de cap dels llocs associats de Google.’


4. Spam - Com saber si un professional utilitza tècniques fraudulentes i com protegir-se?

Pot ser complicat per a algú que desconegui aquest mercat saber si la proposta rebuda d'una empresa comporta tècniques fraudulentes o no, però hi ha diversos símptomes que han d'encendre la llum d'alarma.


- Preu.

El preu depèn per descomptat de molts factors com situació actual del lloc web o objectius desitjats. Tanmateix, s'ha de desconfiar dels pressupostos molt barats. Si una empresa fa un pressupost de 60 euros al mes, per exemple, per al que altres empreses cobren 3,000 euros, cal preguntar-se per què serà. Això és especialment obvi quan un professional suggereix canvis tècnics profunds i altre ni esmenta la part tècnica; per exemple en el cas que es tracti d'una pàgina desenvolupada en flash.


- Canvis en el lloc web.

S'ha de desconfiar del proveïdor que no necessiti tocar el codi-font de les pàgines. Sol ser un indicatiu clar que va a utilitzar tècniques fraudulentes.
Portals com els desenvolupats en flash són molt difícils d'indexar adequadament de per si mateix, és necessari oferir una alternativa amigable per als cercadors. Això suposa desenvolupar un portal alternatiu i acostuma a tenir un cost elevat. En altres casos serà necessària una intervenció menor, però sempre s'han de millorar alguns aspectes del portal per a millorar el seu posicionament en cercadors.
Si una empresa de SEO no esmenta el fet que un portal estigui en flash i això no modifica el seu preu (normalment ja reduït) pot estar segur que tenen en ment utilitzar tècniques fraudulentes.


- Claredat.

És important que l'empresa o el professional contractat expliqui amb claretat el procés que va a seguir per a optimitzar la seva pàgina. Per regla general: fugi dels secretismes.


- Promeses.

Moltes empreses prometen resultats fins i tot abans de saber quins són els objectius del client o com està desenvolupada la seva pàgina i les de la competència.
S'ha de desconfiar de l'empresa que pretén garantir posicions en ‘els rànquings’. Ningú, sense excepcions, pot garantir posicions en els cercadors. Es poden garantir millores generals, però mai posicions cononcretes.
Altres promeses falses inclouen les del tipus “Tenim una relació especial amb Google”, “som col•laboradors de Google a Espanya”, etc. Tots aquests arguments són falsos, sense excepcions.

Google s'encarrega de deixar-lo clar en el seu lloc web:

“Ningú pot garantir-li el lloc nombre 1 en el rànquing de Google.”

Desconfiï de SEO que diuen garantir rànquings, que afirmen tenir una "relació especial" amb Google o que proclamen que disposen d'un "enviament amb prioritat" al nostre cercador. Google no accepta cap enviament amb prioritat.
Si està treballant amb una empresa que li posiciona en un cercador mitjançant una fulla externa al seu domini, ja ha caigut en mans dels pirates.


- Com protegir-se?

El primer és buscar informació. No quedar-se amb la primera proposta o la primera empresa que conegui, encara que li sembli que la seva reputació és molt bona. Cal demanar sempre diverses opinions i pressupostos. I una vegada decidida l'empresa de SEO, cal demanar garanties per escrit que no es van a utilitzar tècniques prohibides en els cercadors. És vital que l'empresa de SEO garanteixi per contracte que no utilitzarà cap tècnica classificada com ‘spam’ per Google segons els seus termes i condicions.

Si eliminen un domini d'un cercador per utilitzar ‘spam’ i existeix un contracte signat, almenys haurà una base sobre la qual reclamar danys i perjudicis, que poden ser molt importants. En Estats Units ja s'han donat casos en els tribunals, favorables a les empreses perjudicades. En Espanya és encara un terreny molt ambigu, però les garanties per contracte sempre són una ajuda.


5. Conclusió

En tota indústria és habitual que existeixin professionals més i menys ètics. El problema en aquests moments a Espanya és que el nombre d'empreses que recorren a tècniques fraudulentes és molt alt percentualment.
Ser eliminat dels índexs dels cercadors és molt senzill. Pot ocórrer perquè Google detecti l’spam dintre dels seus processos normals de neteja, però pot també ocórrer que sigui un competidor de l'empresa que utilitza l’spam el qual informe a Google. Google té un formulari específic per a això. En qualsevol cas el perjudicat és sempre el client, no l'empresa pirata.

Si té qualsevol dubte respecte a la seva pàgina o l'empresa que està utilitzant per a la feina de SEO, és recomanable esbrinar com més aviat si hi ha tècniques fraudulentes en joc. Discrepàncies entre la descripció que apareix en Google d'una pàgina i el contingut d'aquesta o contingut en el codi font que no és visible en la pàgina poden ser senyals clars. El millor és sempre consultar a un o més professionals.

divendres, 1 d’abril del 2011

Roger Waters - The Wall Live

Un espectacle carregat d’alta tecnologia digital.



“TEAR DOWN THE FUCKING WALL !” va cridar Roger Waters. La multitud va rugir de nou amb els punys en alt al Palau d'Esports de la Comunitat de Madrid i al Palau Sant Jordi de Barcelona els dies 25, 26, 29 i 30 de Març. Començava l’opera Rock més gran mai escrita.

L’espectacle, la posta en escena i una tecnologia digital que rivalitzava amb l’experiència d’immersió d’un teatre IMAX, ompliren el palau d’aficionats i seguidors dels Pink Floyd. Ens quedarem bocabadats amb emoció admirant el mur parcialment construït, que seria finalitzat en la seva totalitat durant l’execució de l'espectacle.
L'historia narra en concepte èpic e innovador la vida d’una estrella de rock que construeix una paret metafòrica entre ell i tothom que estima, temors i odis, només per descobrir la soledat i l’horror una vegada que s'ha quedat auto-amurallat del mon real.

Les 21:30 i puntualment va començar l’espectacle. The Wall arrancà de sobte amb una explosió. “In the Flesh” focs artificials per tor arreu, els acords de potència en un auge en tot l’àmbit atronador i el remat final de la peça amb un avió de combat que va sobrevolar el pavelló fins xocar de forma explosiva contra el lateral del mur a l’escenari.

Semblava un sorprenent aspecte saludable de Waters que desmentia el seus 67 anys, cantant amb passió i ràbia sobre el pare que mai va conèixer.

“Hey! Teacher! Leave those kids alone!” cridarem a l’uníson els espectadors junt a un cor de nens en edat escolar de cara a una titella d’uns 6 metres d’alçada que representava al mestre.
Missatges de “confiar en nosaltres” i diverses propagandes es projectaven en els rajols que formaven la paret; fins i tot, com tramoistes vestits de negre en silenci van començar la construcció del mur rajol per rajol.


Aquest es el començament del primer gran esdeveniment musical de segle XXI i no hi ha paraules per poder expressar les dos hores que gaudirem de l’espectacle.

The Wall es va transformar en una colossal pantalla de vídeo amb projeccions d'alta definició. L'equip d'animació de projeccions va ser al•lucinant simulant com tota la paret en alguns moments de l'espectacle semblava rotar en un espai 3D. Les rajoles s'esvaïen entrant i eixint del mur, arribant l'ull quasi cec incapaç de discernir la paret de cartó física de la projecció de vídeo hiper-realista.

Va ser la mà de l'empresa STUFISH, la culpable de recrear tot l'ambient del local. Cal donar-los l'enhorabona, si Waters és el que pretenia fer-nos sentir en el concert, ho van saber fer perfectament.
El següent enllaç mostra pas per pas les fotos i els esbossos del disseny de l'escenari, és digne de veure i no us el podeu perdre.







The Wall va ser ni més ni menys espectacular, una autentica òpera Rock en viu.

Enhorabona Waters.

diumenge, 21 de febrer del 2010

SHAZAM ...la màgia d'endevinar cançons.

Estàs escoltant una cançó que t'agrada i no pots saber quina és?, doncs connectes Shazam i en 10 segons ja tens el nom de la cançó i el grup.




Tenia curiositat de saber com funcionava, i afortunadament hi ha un article escrit per u dels desenvolupadors per a explicar-ho. Per supost deixar de costat alguns dels detalls, però la idea bàsica és exactament el que es pot esperar: es basa en la presa d'empremtes dactilars de música basat en un espectrograma.
Pensem-ho per un moment, quan nosaltres escoltem una cançó ens és senzill saber quina és gràcies al nostre meravellosos cervell. Escoltant una fracció podem dir fàcilment quina cançó és la que sona (sempre que l'hàgem escoltant abans clar). Shazam fa una cosa semblant ja que només reconeix cançons que hi ha "escoltat" abans.

Estos són mes o menys els passos bàsics:

1. En principi Shazam té un ampli catàleg de música, i emmagatzema “les empremtes dactilars” en una base de dades.
2. L’usuari, “Taguea” (pren una mostra) una cançó que proporcionara les empremtes dactilars d'una mostra de 10 segons d'àudio.
3. L'aplicació Shazam puja l'empremta digital al servidor per a comparar-la, és a dir, fa la busca de l'empremta presa corresponent en la seua base de dades.
4. Si es troba una coincidència, la informació de la cançó es torna a l'usuari, en cas contrari torna una errada.

Aixina, és com funciona la presa d'empremtes dactilars:

Es pot pensar de qualsevol peça de música com un temps-freqüència, dit gràfic espectrograma . Be, un dels eixos és el temps (X), un altre la freqüència(Y), i el tercer és la intensitat (Z). Cada punt de la gràfica representa la intensitat d'una freqüència donada en un punt específic en el temps. Suposant que el temps està en l'eix X i la freqüència està en l'eix Y, una línia horitzontal contínua representaria un to pur i una línia vertical representaria una explosió instantània de soroll. Ací, veiem un exemple de com pot paréixer una cançó:



Espectrograma d'una mostra de cançó amb intensitats màximes marcades en roig.

S'interpreten les empremtes dactilars de l'algoritme Shazam d'una cançó de la generació d'este gràfic 3D, i la identificació de freqüències de "màxima intensitat". Per a cada u d'estos punts de pic es fa un seguiment de la freqüència i la quantitat de temps des del començament de la pista.
Per tant un exemple d'una empremta dactilar per a una mostra de 10 segons pot ser:


Shazam basa el seu catàleg d'empremtes dactilars com una taula hash, on la clau és la freqüència. Quan Shazam rep una empremta digital com l'anterior, usa la primera clau (en este cas 823.44), i busca totes les cançons que coincidisquen. La seua taula d'hash podria ser semblant al següent:



Alguns detalls extra: no sols marca un punt únic en l'espectrograma, sinó que marca un parell de punts, la "màxima intensitat", a més d'un segon "punt d'ancoratge". Pel que el seu clau no és només una freqüència única, és un hash de les freqüències d'abdós punts. Açò porta a menys col•lisions hash que alternativament acceleren la busca de catàleg en diverses ordes de magnitud pel que permet aprofitar millor les constants de la taula (O (1)).
Si un patró específic és trobat diverses vegades, llavors es comprova si estes freqüències corresponen en el temps. De fet, tenen una forma intel•ligent d'actuar creant un lot de mostres de freqüència, un eix és el temps des del començament de la pista de les freqüències que apareixen en la cançó, en l'altre eix estan les freqüències que apareixen en la mostra . Si hi ha una relació temporal entre els conjunts de punts, llavors els punts s'alineen al llarg d'una diagonal. A partir d'ací s'utilitza un altre mètode per al reconeixement del senyal i poder distingir-la en la base de dades.

Per a més informació us deixe el document PDF en perfecte anglés.

Enllaç de descàrrega:
shazam.pdf

dimarts, 2 de febrer del 2010

web, web2, web3 ...

Amb la necessitat de que els ordinadors siguin capaços de donar un sentit semàntic a les paraules, emulant el coneixement humà es crea el projecte de la web semàntica.

Què és la Web Semàntica?
La web semàntica, és una web que busca reforçar les cerques de la web actual, associant significat a les paraules de manera que les màquines ho puguin entendre i interpretar.
Avui en dia, ens trobem que a Internet hi ha una gran quantitat d’informació que al no tenir un sentit semàntic, produeix un desordre i una tardança al intentar navegar a través de la web. Per aquest motiu, la W3C ha creat la Web Semàntica, la qual sembla la millor solució per ficar ordre a tota aquesta informació.
Podem dir que la web semàntica és una extensió de la web actual, que gràcies a aquesta semàntica i a l’enteniment i interpretació de les màquines, la cerca d’informació a Internet serà més directa i fàcil per a l’usuari.

En què es basa?
La web semàntica es basa en les metadades, que necessiten un llenguatge especial, els metallenguatges, per poder representar ontologies i fer més comprensibles per les màquines les pàgines web.
Els principals metallenguatges emprats en el funcionament de la Web Semàntica són el XML, el RDF i el RDF Schema.
El llenguatge XML (eXtensible Markup Language) a diferència del llenguatge HTML (hypertext markup language) emprat en la web actual, a més de ser un llenguatge, també permet especificar altres llenguatges, és a dir que qualsevol llenguatge expressat d’una forma determinada pot ser XML.

Necessitat de la Web Semàntica.
La necessitat de una web semàntica, ve de la necessitat de no sols emmagatzemar dades sinó d’arribar a comprendre-les i interpretar-les, sent aquesta nova web una extensió de la actual.
Com hem dit anteriorment, la Web Semàntica ha estat creada per tal de simplificar les carències de la web actual i posar un ordre a la web actual. La possibilitat que dóna la Web Semàntica és la de que gràcies als components que la formen, la màquina és capaç de processar la informació d’una manera intel·ligent i així facilitar la navegació a l’usuari.
La recuperació de dades que proporciona la Web Semàntica també és un factor important el qual reordenarà les dades de la Web i les farà més comprensibles i accessibles als nostres propòsits.

Avantatges i inconvenients de la Web Semàntica.
El principal avantatge de la web semàntica respecte de l’actual, es que la web actual basa la seva cerca estrictament en la paraula clau introduïda, mentre que la web semàntica es basa en la informació ontològica, de manera que els resultats seran discriminats donant sols els que realment tenen a veurà amb el que s’està buscant, imitant el que un humà especialitzat triaria de tota la informació que es troba a la xarxa.
El principal inconvenient es la grandària d’aquest projecte, i la implicació que necessita d’empreses etc, per dur-la a terme.
Però com qualsevol idea que mescla un concepte revolucionari i una falta de concretizació en la proposta, els problemes que sorgixen en la implantació de la Web Semàntica són diversos.
Entre ells hi haurà que redefinir el funcionament dels buscadors cosa que el coneixement i els procediments adquirits per les empreses que els dissenyen perdran valor.
Si hui per hui ja hi ha trucs per a enganyar els buscadors i aconseguir millors llocs entre les busques realitzades, un sistema tan complex com el web semàntic podria fer créixer este problema per mitjà de l'ús de “spam semàntic”.
Així doncs, caldrà esperar un poc més que siguen les màquines les que ens oferisquen el millor contingut possible a partir d'una petició concreta realitzada en un llenguatge normal i no formatat per a ser entés millor per un programa.

Conclusions.
Les primeres conclusions respecte a la web semàntica, es que es un projecte molt ambiciós que en principi seria un gran avantatge per tots els usuaris de la xarxa, sempre que per dur-la a terme el usuari pogués seguir utilitzant el llenguatge natural per fer les seves cerques i no necessites un llenguatge específic que limites l’accés als usuaris no professionals.
La Web semàntica esta principalment orientada cap a grups específics que recullin dintre de les seves webs les ontologies del seu àmbit, de manera que el usuaris que utilitzant el seu buscador, solen ser professionals de la matèria (col·legis de metges, abocats, arquitectes, tècnics, etc.) o un motor semàntiques en algunes pàgines webs, de bancs, ajuntaments, etc. per que el usuaris puguin fer el seus tràmits més fàcilment, de moment almenys queda molt lluny una web semàntica amb un alcans semblant al Google amb la web 2.0.


Per a més informació descarregat el document pdf amb la documentació ampliada sobre el tema. Agraïsc la col·laboració als companys del grup MIC4all durant el pirmer semestre del curs 2008 a la UOC.

Enllaç de descàrrega:

diumenge, 31 de gener del 2010

WIMAX, WIFI, MAN BUCLE ...

"La tecnologia WiMAX serà la base de les Xarxes Metropolitanes d'accés a Internet, servirà de suport per a facilitar les connexions en zones rurals, i s'utilitzarà en el món empresarial per a implementar les comunicacions internes. A més, la seua popularització suposarà l'envol definitiu d'altres tecnologies, com VoIP (telefonades de veu sobre el protocol IP)."

Este ha sigut el titular de moltes pàgines web durant els últims cinc anys. Però realment ha funcionat la proposta?. Caldría enumerar alguns dels avantatges i inconvenients del sistema esmentat.

WiMAX està dissenyat com una alternativa wíreless a l'accés de banda ampla DSL i cable, i una forma de connectar nodes WiFi en una xarxa d'àrea metropolitana (MAN). Les seues sigles en anglès vénen a dir “Worldwide Interoperability for Microwave Access” o Interoperabilitad mundial d'accés per microones. Podem també definir-lo com un sistema de comunicació digital, també conegut com IEEE 802.16.
WiMAX pot proveir d'accés de banda ampla Wíreless de fins a 50 quilòmetres. Si ho comparem amb el protocol Wíreless 802.11, el qual està limitat en la majoria de les ocasions a uns 100 Metres, ens adonem de la gran diferència que separa estes dos tecnologies sense fil. De fet se sol anomenar a WiMAX com “WiFi amb esteroides”.

Alguns dels avantatges de WiMAX :
Pot donar cobertura a una àrea prou extensa i la instal·lació de les antenes per a transmetre i rebre, formant estacions base, són senzilles i ràpides d'instal·lar. Açò ho fa adequat per a donar comunicació en ciutats senceres, podent formar una MAN, en compte d'una àrea de xarxa local com pot proporcionar WiFi.
WiMAX té una velocitat de transmissió major que la de WiFi, i depenent de l'ample de banda disponible, pot produir transmissions de fins a 70 MB comparat amb els 54 MB que pot proporcionar WiFi.
Pot ser simètric la qual cosa significa que pot proporcionar un flux de dades semblants tant de pujada com de baixada.
Les antenes de WiMAX operen a una freqüència de fins a 60 MHz. Un detall a tindre en compte és que les antenes no han d'estar directament alineades amb els seus clients.
WiMAX està pensat per a construir una infraestructura de xarxa quan l'entorn o distància no és favorable per a una xarxa cablejada. És una alternativa més ràpida i barata que caldre instal·lar cables.

Sens dubte, la implantació de WiFi aporta als usuaris de les xarxes de comunicacions el valor de la mobilitat que permet estar connectat sense dependre d'un cable físic.

En els nostres dies, la necessitat d'estar connectat ja no es qüestiona i WiFi respon a les exigències d'esta connexió amb les millors expectatives, sempre que la cobertura i la qualitat de la xarxa siga òptima.

No obstant, a ningú se li ocorreria pensar que amb un telèfon sense fil estàndard podria desplaçar-se per una ciutat sense perdre la comunicació amb la base; d'esta mateixa forma, WiFi ha sigut dissenyat per a facilitar la comunicació entre els Access Point i l'equip d'usuari en un entorn de 10-100 metres, ESTE ÉS EL PRIMER FACTOR D'ERROR A L'HORA DE REALITZAR LA MAJORIA DELS PROJECTES DE WIFI MUNICIPALS.

De fet hi ha centenars de projectes WiFi municipals en els quals s'han desplegat 10 Access Point, per a donar cobertura a 500.000/800.000 metres quadrats, implantant antenes de molt alta ganancia, este tipus de projecte oferia “aparentment bona cobertura” però en la practica, la comunicació entre l'usuari i l'Access Point resulta impossible (efecte “Node Ocult”; efecte pel qual el receptor pot escoltar dos transmissors, però estos no es poden escoltar entre si).

Al tractar-se de “Banda Lliure” i pretendre donar accessos a usuaris amb la seua pròpia targeta WiFi, els equips d'usuaris (ordinadors), han de comptar amb comunicació “bidireccional” amb els Access Point. Per a poder interactuar amb la xarxa esta condició només pot complir-se per mitjà del desplegament d'alta densitat de cobertura (80/90% de cobertura).

Açò suposa implantar un Access Point cada 5.000/10.000 metres quadrats!

Però siguem realistes NO ES POT OMPLIR D'ANTENES WIMAX, ELS TERRATS DE TOTA UNA CIUTAT, PER A PODER CONNECTAR TOTS ELS ACCESS POINT, EN UN DESPLEGAMENT D'ALTA DENSITAT DE COBERTURA.

Si l'abast del projecte és oferir alta densitat de cobertura de forma uniforme, en la ciutat, la implantació de les antenes per a connecten els Access Point, representa un problema de difícil solució, sobretot quan es parla de projectes de 100/150 Access Point.

I és per açò que un dels grans inconvenients de la tecnologia de Radioenllaços (WiMAX), a l'hora de realitzar el Backhaul per a un projecte WiFi, és la necessitat de comptar amb “línia vista” entre les antenes que constituïxen l'enllaç, açò en la pràctica suposa la necessitat de col·locar les antenes de Backhaul sobre mastelers d'una alçada considerable, bé sobre mobiliari, o sobre els terrats dels edificis confrontants, comptant amb el beneplàcit de la comunitat de veïns.

La tècnica que utilitzen els operadors de telefonia mòbil en el 100% de les seues antenes urbanes amb la finalitat d'evitar la implantació d'antenes troncals en entorns urbans és per mitjà de la connexió dels Access Point amb Backhaul de Coure Ethernet.
Per això també és una solució la creació d'una xarxa MAN BUCLE, de forma que és possible eliminar el 100% de l'impacte de la instal·lació dels enllaços i/o Antenes en el Backhaul.

En resum, les prestacions de la xarxa WiFi basada en MAN BUCLE comparat amb WiMAX a més de l'impacte visual, la utilització de Backhaul WiMAX suposa la infrautilització de l'espectre de canals 802.11 A, B i G, pel fet que WiMAX utilitza el mateix espectre de freqüència que el WiFi 802.11 A. Açò suposa una gran limitació a l'hora de facilitar l'accessos dels usuaris a la xarxa, pel fet que l'accés als usuaris es limita pràcticament a l'accés en la banda 2,4Ghz, renunciant a la practica totalitat de l'ús del la banda 5,4Ghz, que actualment és la que esta menys saturada i oferix una àmplia disponibilitat dels canals nets per a oferir una excel·lent qualitat d'accessos als usuaris a la xarxa.